ÀLBUM

Des de fa molt de temps que tinc un àlbum de fotos dels meus pares que els van regalar quan es van casar.

De petita el trobava preciós, no entenia perquè no el van fer servir mai, és d’aquells que has d’enganxar-hi unes cantoneres a les planes perquè s’aguantin les fotografies; entre cartolina i cartolina hi ha un full de paper de seda, per protegir-les, suposo. Les tapes son de pell amb un vaixell repujat.

OH! Que meravellós el trobava!.

Ara, però a la meva edat, jo tampoc l’havia estrenat, no sé que li trobo que, no sé perquè estava voltant per la casa sense que ningú li enganxes ni una sola foto.

El problema, he descobert, es que és molt lleig, lleig amb avarícia... Però serà per pena, o per record del que m’havia agradat tant...

La setmana passada, van venir a sopar la Teresa i en Joan... i en entrar a l’habitació de l’ordinador... va sortir l’àlbum, quasi em cau al cap en obrir alguna porta... en Joan, (el seu gust estètic em mereix molta confiança) va dir, de tant lleig és divertit... perquè no hi poses un dibuix dels que fas a cada plana?.

Idea!!! I això és el que he anat fent des d’aquell dia, son pintures de 20x18 cm. No poden ser més grans.

Dibuixos per ordre d'elaboració